Amb base d'operacions a Granollers, Camping és una de les grans promeses del rock experimental al panorama independent nacional.Quan una banda composa lluny de tendències i escenes o quan un grup es tanca durant un mes traballant les seves pròpies idees, deriva inexorablemente cap a l'exploració i anàlisi de les possibilitats quasi infinites del so, contextualitzant tots els seus vèrtexs i estudiant les seves connexions. Si es tracta de pop-rock, quasi sempre es torna al punt de partida, a l'orígen del gènere, a l'essència d’una idea. Si aquesta banda és Camping, l'estudi i la computació del gènere serà fagocitat, digerit, i tornat ja mutat en un nou so, obligant al pop-rock a fer un espai a un nou subgènere, un d'únic i exclusiu d'aquesta banda catalana que no para de renovar-se en cada disc.

Mamífer nascut a Barcelona l'any 1976. Es dedica a cantar a Madee i Ghouls'n'Ghosts. En els últims mesos ha creat aquest projecte amb el propòsit de fer-se pesat amb les seves cançons en castellà. Ens menja molt malament. És molt pelut. A vegades nerviós. Té dues filles, les dues molt guapes. Mai mira el futból. Vol deixar de fumar. Porta anys enamorat de la mateixa noia. És daltònic. El seu avi es diu Fabián. Acostuma a ficar la pota. Mica en mica ens està aprenent a ser responsable. Es esquerrà peròtoca la guitarra com un dretà. o sigui, que alhora es ambidextre. Que algú li pagui un barber, per Déu!

En moltes llengües del món, jugar és sinònim de tocar música. Aquesta equivalència també és bona a Guissona, dalt de l’altiplà de la Segarra, on va néixer i juga amb cançons en Joan Pons, el Petit de Cal Eril. Amb el seu inconfusible accent de ponent, ens canta cançons senzilles que viatgen a llocs inesperats. Ens parla de coses petites i d’animals de totes les mides. De la vida desenfeinada al poble. De no fer res i fer de tot. De la boira i del sol. Sempre en la millor tradició del folk psicodèlic: So orgànic i càlid, girs experimentals, regust popular, moments naïf, flautes, melòdiques, xilòfons, sorollets inclassificables... Se’l podria emparentar amb Gorky’s Zygotic Mynci i Música Dispersa, amb Flaming Lips o la Incredible String Band. Però tot el que fa té un segell propi, potser per l’optimisme rural, l’olor de xiclet i el siroll de tractors de la Segarra. A més de Joan Pons, completen la formació David Paco (baix), Lluís Rueda (sirolls) i Càndid Coll (bateria).

És una banda de Barcelona integrada per Nacho Newman (cantant, guitarra i teclats), Pedro Navarro (guitarra), J.Zurita (baix) i Pau ZZ (bateria). Després del procés de composició, la banda va debutar a finals de novembre del 2008 en una festa privada. Amb la presentació de l’ EP titulat ‘First Approach’, el quartet ha portat el seu directe a més de 10 sales diferents. Sumant altres actuacions concertades en sales de poblacions de la zona metropolitana, la banda es troba en plena fase de projecció. ‘First Approach’ és un treball completament autoproduït. Actualment, Klaudia ja ha masteritzat les cançons restants que han passat a completar el seu primer treball discogràfic. El disc es titula ‘Mother Phoenix’ i ja està a la venta. La trajectòria de Klaudia ha experimentat diversos punts d’ inflexió. Durant el mes de desembre del 2008, Batidora DJ (resident de la sala Pop de Razzmatazz) va incorporar la cançó ‘Oveja’ com a tema habitual de les seves sessions i, al mateix mes, la revista Mondosonoro ubicava ‘First Approach’ entre les demos més destacades de l’any en l’àmbit estatal. Més recentment, el grup va ser seleccionat com a finalista del concurs “Indie Pendent 2009” que organitzen conjuntament Scanner FM i BCN Week. El dia 1 de novembre del 2009, Klaudia va organitzar el concert benèfic No Hunger Concert conjuntament amb l'ONG Acción Contra el Hambre , en el qual van actuar amb Love of Lesbian. El mateix mes també van ser els teloners de The Temper Trap en el seu pas per Espanya , primer a la BeCool (Barcelona) i després a la Moby Dick (Madrid). En els últims mesos han rebut el reconeixement de diferents mitjans de comunicació i premsa especialitzada.